Hoy es día de lluvia
y la luz, no se abre paso en los cristales.
La intemporalidad de los sentidos,
me hace advertir
que estoy sola.
y la luz, no se abre paso en los cristales.
La intemporalidad de los sentidos,
me hace advertir
que estoy sola.
EL LABERITO DE LA DICHA Y OTROS RELATOS
Hace 9 años
Plovisqueja al meu voltant,
ResponderEliminartancat a casa
espero el primer raig de sol
que vingui des de fora,
però les gotes picotegen
els vidres de les finestres
i del balcó,
dient adéu als darrers intents
de veure alguna cosa més
que aquesta llum esmorteïda
que fa conjunt
amb la meva imatge
de soledat trencada
pel flonjo repic
d’aquestes gotes persistents.
Plovisqueja
i sota les branques
s’amaguen els darrers ocells
amerats amb la pluja
d’un hivern qualsevol,
sols,
esperant una primavera
que qui sap que ens durà.